Trepitjo amb el dit,
el melic de L'oblit.
I assenyalo
l'ombra verda
de les teves esperances.
Ets la veu tendre
que dona valor
I temprança
per a la revolta.
No son pas els dubtes
els que em criden de nit
si a cada acció que fem
en diem profit.
Jo desitjo les flames
d'una noia alegre
a les ciutats que
encara son dormint,
trobo a faltar
tots els somriures
quan no hi ha son
a mitja nit.
Jo no en sé pas
de romandre sota
el braç de l'Estat.
Aquesta ciutat ha de vèncer
els autoritaris malparits,
I de la meva veu
i la teva veu tendre
en farem
el ventre
que haurà de resistir.
Si Hannah Arendt viviese este poema la haría llorar o reír de alegría, no sé, o las dos cosas a la vez.
ResponderEliminarEl nacimiento es uno de los conceptos más revolucionarios y , por qué no decirlo, anarquistas que nadie concibió jamás..... Es el arquetipo de el actuar humano ......... absolutamente frágil y absolutamente creador. Cada vida nueva es un nuevo principio ......y nada está escrito.
" Tot es possible i tot està per fer.......... quí si no tots, Quí si no tots?"