Camino,
seguint les ombres del vespre,
el fred s'inclina al cor
camino,
i ja he tornat a perdre
la meva ombra sola
feta de pols.
Camino,
I ja sóc prou forta,
sóc prou valenta
per viure la nit i el dia.
Camino,
i la meva essència
és l' absència
de tot el que havia estat.
M'abandono
al vestigi trèmul de l'alegria,
jo camino,
filla de la companyia
trapella, rebel i lliure.
Molt guai aquesta!
ResponderEliminarMerci Alejandro! Me alegro que te guste.
Eliminar